Butlletí febrer 2008 Unitat d'incidència, anàlisi i documentació

Portada Català Castellà

ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA El president Álvaro Uribe fa una apretada però intensa gira de 5 dies per Europa. En ella, el president colombià respòn amb contundència a les FARC per l'alliberament, 10 dies abans, de Clara Rojas i Consuelo González i, en aquesta línia, Uribe deixa molt clar que el seu Govern s'oposa frontalment a que a les FARC se'ls retiri del llistat de terroristes i que se'ls atorgui l'estatus de bel.ligerància. Un segon objectiu de la gira d'Álvaro Uribe --que és rebut per Nicolas Sarkozy a París i per Javier Solana a Brussel.les, abans d'anar a Madrid- és donar a conèixer que ara són ell i el seu Govern qui, de nou, tenen les regnes d'un hipotètic procés de pau i/o un acord humanitari. Després d'haver-lo desactivat ell mateix el novembre del 2006, el president colombià reactiva de nou el grup de països amics -Espanya, França i Suïssa- i assegura que no hi haurà desmilitarització de cap zona del país per fer-hi negociacions de pau, tal com segueixen demanant les FARC. A Madrid, on només s'hi està el 23 de gener, Uribe és rebut en un sol dia pel rei Joan carles, pel president Zapatero -amb qui signa un important conveni en matèria econòmica i de seguretat-, per l'expresident del govern José Maria Aznar i per l'actual cap de l'oposició, Mariano Rajoy. Encara té temps de fer-se una foto amb Clara Rojas, que participa el 22 de gener al IV Congreso anual de víctimas del terrorismo. El 4 de febrer es fan a nombroses ciutats i pobles de tot el món concentracions que, sota el lema "No más FARC" volen protestar contra el segrest. Inevitablement, la societat colombiana torna a polaritzar-se i, de retruc, ho acaben fent també els moviments socials i sindicals del país, així com els partits polítics. En una interpretació ja habitual de la protesta al carrer, el Govern d'Uribe estableix una clara divisió a favor o en contra d'ell, dels que surten al carrer i dels que no. Organitzacions com el Moviment de Víctimes de Crims d'Estat i les de les famílies dels segrestats, denuncien aquesta polarització i el fet que, obertament, no es demani un acord humanitari en les concentracions. Aquestes i altres organitzacions, "contraconvoquen" una nova concentració mundial, pel 6 de març, sota el lema "Por los desplazados, por los asesinados, por las víctimas, por los desaparecidos". Finalment, el 20 de gener, la guerrilla de l'ELN allibera 9 hostatges, que són lliurats a la Creu Roja al departament de Nariño. L'ELN té actualment parat els seu diàlegs cap a un procés de negociació de pau amb el Govern.
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR La Fiscalía General de la Nación acusa formalment l'exdirector del DAS -màxim òrgan d'Intel.ligència de l'Estat colombià-, Jorge Noguera, d'haver posat aquest organisme al servei del paramilitarisme durant els dos primers anys del Govern d'Uribe.Segons l'acusació, Jorge noguera va enviar milions de dades confidencials sobre ciutadans colombians als paramilitars. En alguns casos, aquesta informació va servir pwer poder assassinar sindicalistes i altres defensors de drets humans. La inflitració paramilitar del DAS va servir també perquè s'hi esborressin milers d'antecedents penalsde paramilitars. Tot i que Noguera ja va ser acusat inicialment per la Premsa el 2006, Uribe en va fer una aferrissada defensa i, posteriorment, el va enviar de cònsol a Milà (Itàlia). Més tard, el president colombià va atacar violentament els mitjans de comunicació que anaven destapant més i més detalls d'aquest cas. D'altra banda, el 31 de gener és destituït fulminantment el coronel de l'Exèrcit colombià Juan Carlos Martínez Correal, en haver ajudat el narcotraficant i paramilitar Víctor Mejía Múnera, entre altres coses, a eludir un control de la Policia, que el buscava per capturar-lo, el 18 de gener al departament del Cesar. El narcotràfic d'aquest departament, juntament amb els de Magdalena i La Guajira, són controlats actualment per Víctor Mejía que, en unió amb el seu germà, són coneguts com "Los Mellizos". Tots dos van comprar al departament d'Arauca un bloc paramilitar sencer, el "Vencedores", que suposadament ja s'ha desmobilitzat. Ara, segons el diari El Tiempo, controlen els sectors del narcotràfic que abans posseiren grans caps paramilitars com Jorge 40, Salvatore Mancuso i Macaco.
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS La Fundación para la Libertad de Prensa publica l'informe anual sobre l'estat de la llibertat de Premsa a Colòmbia. L'informe, que es basa només en les denún- cies presentades sobre violacions a aquest dret el 2007, reporta 162 violacions a la llibertat de Premsa. El 50% van ser amenaces de mort, que es van traduir en 16 periodistes desplaçats del seu municipi. 2 periodistes més van ser assassinats l'any passat. - El 27 de gener és assassinat per l'Exèrcit Miguel Ángel González, dirigent d'una organització campe- rola del Nordest d'Antiòquia. El jove, de 23 anys, era fill d'un dels dirigents de l'ACVC detinguts i empresonats aquest gener. Miguel Ángel es desplaçava de casa seva cap a l'aldea on treballava, quan va ser interceptat per membres del batallón Calibío que, posteriorment, el mostraren com a guerriller donat de baixa en combat. Amb aquesta, són ja 909 les execucions extrajudicials fetes per l'Exèrcit els darrers 5 anys a Colòmbia. - El 5 de febrer, l'ong Justicia y Paz rep l'avís que un empresari palmicultor ofereix 2.500 dòlars a qui assassini Ligia María Chaverra i Manuel Denis Blandón, representants legals, respectivament, del Consell Major del Curvaradó i del Jiguamiandó, al nord del Chocó, una de les zones on es volen imposar els megacultius de palma africana.		QUÈ HA FET LA TAULA? Algunes de les activitats de la Taula aquest mes: - Hem subscrit un comunicat conjunt amb OIDHACO, amb motiu de la visita d'Álvaro Uribe a Madrid, on, entre altres coses, demanem de nou una sortida negociada al conflicte colombià, un acord humanitari i l'alliberament de tots els i les segrestades a Colòmbia. - Hem reenviat una carta escrita pels sindicats de la Taula a Carlos Franco, Director del Programa de DDHH i DIH del Govern colombià i al ministre de Treball colombià. En ella s'hi expressa la preocupació per un escrit signat pels paramilitars de les Águilas Negras que han rebut diversos treballadors de Coca-Cola a Colòmbia, dirigents del sindicat SINALTRAINAL, dient que els declaren objectiu militar. En un segon anònim, els paramilitars amenacen de mort una nena, filla del dirigent sindical Domingo Flórez. - Hem participat, el 28 de gener a Brussel.les, a la reunió del Comitè Directiu ampliat d'OIDHACO. Aquesta vegada la jornada de treball es va dedicar a la reflexió i a l'inici d'elaboració d'un pla estratègic d'incidència del conjunt d'organitzacions que conformen aquesta plataforma europea.
CRISIS HUMANITÀRIES Durant les primeres setmanes del 2008 s' han registrat 17 accidents per mines antipersonal i munició sense esclatar, que han afectat civils als departaments de Córdoba, Nariño, Valle del Cauca, Santander, sud de Bolívar, Antiòquia i Caquetà. Els accidents han donat un resultat de 23 persones ferides i 6 de mortes, entre elles, 4 menors d'edat. A això cal afegir-hi el fet que 60 famílies del municipi de Samaniego, a Nariño, s'han hagut de desplaçar degut a la presència de mines als seus territoris i 800 més estan confinades.		DECLARACIONS “Durant massa temps, els colombians han patit tortures, desplaçament, desaparicions i misèria en general, sota l'ombra fosca del terror militar i paramilitar, que canvien constantement per formes noves cada cop més amenaçants. Cal admetre amb eterna vergonya que la ciutadania dels EEUU, inconscientement, hem contribuït de forma decisiva a aquests horrors durant més de mig segle. La vigília del 6 de març és una manifestació valenta, tant per les víctimes com pels seus acompanyants, a Colòmbia i a la resta del món. És un clamor apassionat per a que s'acabi la barbàrie” L'intel.lectual d'EEUU, Noam Chomsky.
AGENDA -Presentació del llibre del padre Javier Giraldo "DDHH y cristianismo: trasfondos de un conflicto". Dijous 28 de febrer, 19h., seu de Cristianisme i justícia: c/Roger de Llúria, 13. BCN (metro Urquinaona). Hi assistirà el propi autor. - Concentració "Pels desapareguts, pels desplaçats, pels massacrats, pels executats". Dijous 6 de març, 19h Plaça St. Jaume, BCN. Convoquen: Col.lectiu Maloka, Polo Democrático, Associació Catalana per la Pau, Solidara-Intersindical, OFP. - Documental "Construïnt la pau a Colòmbia" sobre la cooperació de l'ACCD a Colòmbia a K3 (TV3). Divendres 7 de marc, 21h - Presentació de la campanya internacional de solidaritat amb l'Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra (ACVC). Dissabte 8 de març, a les 19h., Sala Bahía: c/Olzinelles, 27-31 (metro Plaça de Sants). Documental, acte polític i, després, cantautors i rumba.
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.