Butlletí Gener 2008 Unitat d'incidència, anàlisi i documentació

Portada Català Castellà

ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA Finalment, i després de passar els últims i els primers dies de l'any sota la incertesa de si serien alliberades o no, les polítiques Clara Rojas i Consuelo González -segrestades fa 6 anys per les FARC- són lliurades el 10 de gener pels guerrillers, en plena selva colombiana. Allà les reben, a més de la Creu Roja Internacional, la senadora colombiana Piedad Córdoba, el ministre del Poder Popular para las Relaciones Interiores y Justicia, Ramón Rodríguez Chacín, i l'ambaixador de Cuba a Veneçuela, Germán Sánchez Otero. A l'arribada posterior a Caracas, coberta per mitjans de comunicació de tot el món, les dues dones mostren un bon estat físic. Clara i Consuelo fan públic de seguida que la seva feina, ara, se centrarà en treballar per l'alliberament del miler llarg d'hostatges encara en mans de les FARC i l'ELN. Elles porten proves de supervivència de 16 d'aquestes persones. Dos dies després, Clara Rojas pot abraçar a Bogotà, finalment, el seu fill Emmanuel, que ella va concebir i tenir mentre estava en captivitat. Emmanuel va ser separat de la mare i lliurat per les FARC, 8 mesos després de néixer, a una família camperola. Aquesta, poc després, va ingressar el nen a un centre estatal en no poder-se'n fer càrrec.Inicialment, el lliurament de les dues segrestades s'havia de fer juntament amb Emmanuel però no ha estat fins ara quan el món ha sabut que mare i fill no estaven junts des de feia anys, sense que hagi quedat clar per què les FARC van anunciar, en un principi, el seu alliberament conjunt. Dies abans de ser alliberades, unes proves d'ADN efectuades a familiars de Clara demostren que el nen n'és fill. Tot aquest procés deixa reforçada la imatge internacional d'Hugo Chávez, d'una banda, i posiciona, alhora, un missatge clar de les FARC: pel que fa a l'acord humanitari, la pilota és ara a la teulada del Govern colombià. Es formen dos bàndols a l'hora de definir si les FARC són retirades o no de les llistes internacionals de terroristes per ser-los reconegut l'estatus de força bel.ligerant, tal com demana el Govern veneçolà. A favor d'aquest segon punt hi ha el Govern francès, el nicaragüenc o el portaveu del CICR a Colòmbia. En contra, a més del Govern d'Uribe, països amb pes polític com Espanya, EEUU, Alemanya o Gran Bretanya. uribe afirma que si les FARC inicien un procés de pau deixarà d'anomenar-los terroristes. D'altra banda, és detingut a Bogotà el guerriller "comandante Pablito", pressumptament un dels màxims caps militar de l'ELN.
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR L'acció paramilitar continúa de ple a Colòmbia, segueixen insistint nombroses organitzacions no governamentals de Drets Humans a Colòmbia i a l'estranger. El 31 de desembre, un grup d'homes armats, tapats i amb un llistat a la mà, entren en una vivenda de Leiva (Nariño) i hi assassinen cuatre líders comunitaris i un menor. L'exgovernador de Nariño, Eduardo Zúñiga, assegura que els assassins són paramilitarsque no s'han desmobilitzat. El mateix dia desapareixen a Medellín Víctor Hugo Gallego, un advocat que havia denunciat incansablement els darrers anys que l'actuació paramilitar continúa en aquella ciutat malgrat la seva suposada desmobilització. Víctor Hugo pertanyia a CORPADES, una organització que, per aquest tipus de denúncies, ha patit tota mena d'amenaces i hostigaments. Una altra massacre contra cinc líders comunitaris, aquesta vegada l'11 de gener d'enguany al barri popular Once de Noviembre de Santa Marta (costa del Carib), demostra, segons denuncia en un comunicat el Moviment de Víctimes de Crims d'Estat, que el paramilitarisme i les seves estructures segueix totalment actius a Colòmbia. El Moviment demana, de forma urgent, el monitoratge de la Comunitat Internacional. Tres congressistes dels EEUU es reuneixen a Colòmbia amb cinc caps paramilitars en procés de desmobilització. Tots ells els expliquen que són moltes les multinacionals de matriu nordamericana afincades a Colòmbia que han finançat els paramilitars. En un article, l'analista política Claudia López xifra en 45 els congressistes que són investigats per vincles amb paramilitars.
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS El 23 de desembre l'Exèrcit deté i s'enduu de prop de casa seva Margarita Giraldo, mare de 3 fills i membre de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó. També dispara contra la vivenda, d'on poden escapar amb vida dues de les filles d'ella. L'endemà, Margarita apareix assassinada i amb signes clars de tortura. L'Exèrcit la reporta com a guerrillera donada de baixa en combat. El 6 de gener, l'Exèrcit torna a la vivenda de Margarita, a la vereda Arenas Bajas, i pressionen la filla i un gendre perquè afirmin que Margarita era guerrillera. Els insulten i amenacen reiteradament, assegurant que mataran tota la família si no marxen a viure fora d'allà. El 26 de desembre és detingut a Bogotà Héctor Hugo Torres, històric defensor de Drets Humans del departament del Meta. Com és habitual en aquests casos, Torres és acusat de rebel.lió a partir de declaracions de testimonis "a sou", afirmen nombroses organitzacions de DDHH colombianes. L'endemà, Torres és deixat en llibertat sense càrrecs prquè el jutge del cas determina nulitat en la forma de la seva detenció.		QUÈ HA FET LA TAULA? Algunes de les activitats de la Taula aquest mes: - Hem escrit al Ministre de Defensa colombià expressant-li la nostra preocupació per 4 execucions extrajudicials que va cometre pressumptament l'Exèrcit colombià les últimes setmanes del 2007, tres d'elles a la zona de l'Oriente Antioqueño, a l'oest de Colòmbia. europees, la carta conjunta de preocupació per les amenaces a la dirigent de l’OFP Yolanda Becerra. - Hem escrit també a Carlos Franco, Director del Programa de DDHH i DIH del govern colombià, expressant-li la nostra preocupació per l'anunci fet a un escrit anònim que van rebre diversos treballadors de Coca Cola a Colòmbia, afiliats al sindicat SINALTRAINAL, dient que serien assassinats i enterrat a una fosa comuna, el desembre del 2007. L'amenaça es produí dies després que fos assassinat un treballador de Nestlé a Colòmbia, també afiliat a SINALTRAINAL. -Hem acompanyat les tres becàries de la Taula d'enguany a una entrevista amb la diputada Mercè Civit, d'Iniciativa-Verds-EUIA, al Parlament de Catalunya
CRISIS HUMANITÀRIES A finals de desembre, el cabildo indígena de Corinto (Cauca) es declara en emergència "hivernal i social", ja que les fortes pluges ocasionen grans esllavissades i crescudes dels torrents Carrizales i Río Dengue i del riu Chaduaguas, fet que provoca el desplaçament d'una cinquantena de famílies, l'esfondrament de ponts i la desaparició de carreteres, conreus i nombrosos animals. Emergències com aquesta posen en evidència, de nou, les penoses condicions de vida en què sobreviu la majoria de la població indígena a Colòmbia, un col.lectiu d'unes 800.000 persones.		DECLARACIONS “Emmanuel debería ser un caso emblemático, que convoque al cuidado, la atención y la acción política para los miles de niños y niñas que también nacen en cautiverio en las cárceles colombianas, los miles de huérfanos de las masacres y desapariciones y los miles de niños y niñas desamparados en condición de desplazados, despojados y desterrados del país". La política Clara Rojas, poc després de ser alliberada per les FARC.
AGENDA - Projecció del documental austríac "La guerra contra les drogues" que examina totes les cares de la guerra contra el narcotràfic a Colòmbia i als EEUU. Hi apareixen, també, els aspectes més amagats del tema com les conseqüències socials d'aquest conflicte que va començar els anys 60. PROJECCIONS: - Diumenge 20 de gener: Filmoteca de Catalunya (Barcelona) - Dimecres 23 de gener: Cafè del Teatre (Lleida), Club Catalunya (Terrassa) - Dijous 24 de gener: Cines Verdi Park (Barcelona), Centre Cívic Sta Eugènia (Girona), Cines Verdi (Madrid)
Aquest butlletí és una iniciativa de la “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” per donar a conèixer les iniciatives ciutadanes de construcció de pau a Colòmbia i, també, el compromís de la societat Catalana amb aquestes iniciatives. La informació recollida no preten oferir un panorama exhaustiu de totes les iniciatives ciutadanes de construcció de pau existents en el país. La informació presentada no té perquè coincidir amb els principis de l'autoria. La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.