A punt de prendre possessió el nou president Juan Manuel Santos el 7 d'agost, el Govern de Colòmbia s'enreda en una nova escalada del conflicte amb Venezuela: Álvaro Uribe acusa el Govern veneçolà de tenir les FARC acollides permanentment en aquell país. El Govern colombià aporta informació detallada a l'assemblea permanent de l'OEA segons la qual, la guerrilla colombiana té 87 campaments permanents a Veneçuela, amb uns 1.500 guerrillers en ells. La resposta de Chávez i el seu govern és contundent: anuncien el trencament inmediat de les relacions amb Colòmbia i, alhora, asseguren que Veneçuela respondrà militarment a qualsevol violació de la seva sobirania, tant per part de Colòmbia com de qualsevol altre país. De tota manera, Hugo Chávez diu dies més tard que "les guerrilles harien de reconsiderar la seva estratègia armada (...) El món d'avui no és el mateix dels anys 60".

Juan Manuel Santos i el seu entorn asseguren que la solució dialogada al conflicte entre ambdós països, forma part de les seves prioritats en matèria de política exterior.

 

Una comissió internacional d'acompanyament a l'audiència pública que es fa a La Macarena (Meta), on el gener d'enguany es va descobrir una fossa comuna amb més de 2.000 cadàvers anònims, és acusada per Uribe de terrorista, censurant les crítiques d'aquesta a l'actuació de la Força Pública a la zona. Entre les persones acusades hi ha dos delegats de la Taula que formen part de la comissió. La Organització de l'audiència respòn amb un comunicat que el desprestigi de les Forces Armades de Colòmbia és responsabilitat només de qui comet, com elles, crims de Lesa humanitat i de tota mena, contra la població civil indefensa.