 |
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
 |
||||||||||
|
||||||||||
 |
||||||||||
|
||||||||||
|
 |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Durant aquest particular trimestre de celebració d'eleccions presidencials les iniciatives civils de pau sorgides des de diferents sectors ens assenyalen preocupants obstacles i, al temps, passos de sortida del complex conflicte armat i social colombià.
Entre els aspectes preocupants destaca la relació entre el tipus de governabilitat i el nivell de garanties ciutadanes existent: si bé és un fet que el Govern de A. Uribe va ser reelegit amb un 62’2% de suport ciutadà, el tipus de governabilitat exercida durant aquests mesos mostra una incapacitat a l'hora de generar un context amb mínimes garanties ciutadanes (expansió de les oportunitats de vida per a la majoria i llibertats fonamentals). Fets trimestrals que ho corroboren serien els següents: - La resposta governamental contundentment repressiva a la massiva Cimera d'Organitzacions Socials realitzada per indígenes, camperols, afrodescendientes i sectors socials (Cauca i Nariño), al costat d'una resposta suau enfront de l'accionar dels grups paramilitars i/o desmovilizados tal com indiquen els informes de la OEA i de l'Oficina de l'Alta Comissionada de Drets Humans de l'ONU. - La inexistència de pronunciament governamental enfront de la recent i persistent onada d'amenaces a defensors i organitzacions de drets humans des dels ressorgits grups paramilitars on fins la Unió Europea i la Comissió Interamericana de Drets Humans van mostrar la seva preocupació exigint garanties per a les activitats d'aquest sector. - El fet que el Govern prioritzi la gestió bèl·lica del conflicte (Pla Patriota, Pla Colòmbia) per a derrotar a les FARC i acabar amb el narcotràfic ha fet que augmentessin les zones de confrontació causant l'expulsió i/o confinament de població. Les recents visites de l'Alta Comissionada Auxiliar per a Refugiats i del Representant per als Drets dels Desplaçats ambdós de l'ONU van verificar la crisi humanitària existent en el país i van alertar sobre la proporció i situació de la població desplaçada i refugiada a Colòmbia. Per altra banda, el recent “Informe mundial sobre drogues 2006” de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte va corroborar la ineficàcia de les fumigacions amb herbicida com estratègia de reducció dels cultius de coca quan la seva aplicació sí genera l'expulsió de població de les seves zones. - Els indígenes wiwa i Kogi-kankuamos van alertar durant aquest trimestre davant la mínima implementació per part del Govern de les mesures cautelars decretades per la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH); Així mateix els indígenes U’wa (Arauca), els Barí (Catatumbo) i les poblacions camperoles i indígenes del Putumayo van confirmar la poca voluntat governamental d'adopció del conveni 169 de la OIT que exigeix la consulta prèvia als grups ètnics abans de l'inici d'una activitat econòmica en el seu territori, en aquest cas, l'exploració i explotació de pous de petroli. - Ha augmentat la distància de diàleg o s'ha trencat la concertació entre el Govern i diferents sectors socials (grups indígenes, comunitats de pau, sindicats): l’incompliment dels compromisos pactats per part de les autoritats governamentals; l'actuació governamental en contravía dels interessos col·lectius prèviament pactats; els últims fets descoberts aquest trimestre de corrupció i infiltració paramilitar de la Superintendencia de Seguretat i Vigilància del Departament Administratiu de Seguretat (DAS) tots ells són diferents factors que han dut a aquests sectors socials a augmentar la desconfiança en la institucionalitat. - Els actors armats com amenaça a la institucionalitat van seguir influint i limitant els processos de governabilitat: les FARC des de fora, exercint pressió a través de l'amenaça, segrest i assassinat. Els paramilitars, des de dintre, instrument d'alguns sectors de la classe política, activant estratègies per a assolir el control territorial i social a través de la manipulació de les eleccions. Això els permet tenir presència institucional afí als seus interessos i generar una relació de clientela que els facilita l'accés a mercats lícits i il·lícits, públics i privats. Realment la correlació entre democràcia electoral, governabilitat i pau/conflicte armat és complexa. La majoria de politòlegs plantegen i, així ho corroboren els esdeveniments d'aquest trimestre, que únicament el resultat electoral d'un govern votat per una majoria ciutadana ni sempre garanteix una oportunitat per a disminuir l'índex de conflictivitat armada i tampoc garanteix que es donin les condicions mínimes per a una bona governabilitat . Existeixen altres factors que influïxen decisivament en l'abast d'una bona governabilitat i pau més enllà de l'existència d'una democràcia electoral (neta i transparent). Alguns són els següents: el programa polític del govern electe, el nivell d'erosió de les seves institucions, la incidència armada en l'espai civil i institucional i el nivell d'interessos econòmics i polítics internacionals existents en el país. Diferents iniciatives civils colombianes també han avançat durant aquest trimestre amb diverses estratègies cap a la construcció de formes locals de governabilitat alternativa connectades a l'augment de les garanties ciutadanes a mitjan i llarg termini: - Els grups indígenes i afrocolombianos van demostrar l'enfortiment de les seves experiències de pròpia governabilitat des de relacions assembleàries, pràctiques d'economia sostenible, foment de la seva formació i organització i millora de les seves estratègies de autoprotecció davant les agressions de les guerrilles, paramilitars i exèrcit. A la vegada, juntament amb el moviment camperol, van augmentar la seva capacitat de convocatòria social enfront de la defensa de la vida, el territori i la pau. - Van Continuar incrementant-se les Assemblees Municipals Constituents i la seva major coordinació entre elles. La seva importància radica a ser espais d'exercici del poder local des d'una perspectiva col·lectiva i incloent entre els diferents sectors socials, econòmics i partits polítics com nova forma de governabilitat. - La claredat i coherència de missatges des de diferents iniciatives civils emfatitzant, una vegada més, el seu rebuig a l'obsessió de l'Estat i els grups armats de vincular les seves reivindicacions a favor de les seves estratègies de guerra; i reafirmant-se en la pau expressant que “a pesar de la barbàrie, la paraula continua construint vida digna i sobirania”. - La capacitat d'incidir en l'agenda humanitària: en aquest trimestre la “Comisión Humanitària para el Desminado de Antioquia” va avançar en l'agenda de desminatge, així com es va crear l'associació de víctimes de mines antipersonales en el mateix Departament. - L'impuls d'iniciatives de sistematització de la memòria de les víctimes, cadastre alternatiu dels predis arravassats per actors armats que asseuen les bases per a pròximes Comissions de la Veritat Històrica i Reparació quan les condicions contextuals es donin. - Sorgiment d'Iniciatives que busquen visualitzar l'entramat d'interessos entre govern, relacions econòmiques internacionals i seguretat privada així com identificar la responsabilitat internacional en el conflicte armat colombià. La més destacable seria la celebració del Tribunal Permanent dels Pobles que va fer un judici simbòlic a les empreses cocacola, nestlé i chiquita brands. Alguns desafiaments que van assenyalar les diferents iniciatives civils de pau durant aquest trimestre són els següents: -Tenir suficient capacitat per a mantenir un espai d'actuació des de la garantia de la vida en un context tan advers i amenaçador. - Aconseguir que els diferents actors armats (exèrcit, paramilitars i escamots) respectin i permetin l'autonomia i el desenvolupament de les seves iniciatives - Enfortir-se a nivell local i regional fins al punt d'influir en el context nacional generant una dinàmica de pau des de baix cap amunt. -Tenir suficient capacitat per a incidir en les possibles negociacions entre el govern i les guerrilles (actualment amb el ELN i, en un futur amb les FARC) amb la finalitat de que aquests processos siguin propulsors d'una real transformació de la governabilitat que dugui a l'expansió de les oportunitats de vida per a la majoria i de les llibertats fonamentals. -Tenir suficient capacitat i espai per a mantenir una actitud vigilant i d'alerta davant l'actual procés de reinserció dels desmovilitzats paramilitars que realment respongui al tancament del cicle de violència paramilitar i a la veritat, justícia i reparació de les víctimes. - Ampliar l'espectre polític democràtic colombià enriquint-lo amb propostes polítiques que responguin a les necessitats de la majoria i al respecte de la diferència en aquest nou període pos electoral que supera el bipartidisme per primera vegada en el país. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquest butlletí és una iniciativa de la “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” per donar a conèixer les iniciatives ciutadanes de construcció de pau a Colòmbia i, també, el compromís de la societat Catalana amb aquestes iniciatives. La informació recollida no preten oferir un panorama exhaustiu de totes les iniciatives ciutadanes de construcció de pau existents en el país. La informació presentada no té perquè coincidir amb els principis de l'autoria.
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
