Butlletí Març 2008 Unitat d'incidència, anàlisi i documentació

Portada Català Castellà

ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA L'1 de març Colòmbia es desperta amb una notícia que tindrà fortes conseqüències: l'Exèrcit colombià ha abatut de matinada Raül Reyes, un dels 7 membres del secretariat de les FARC i el portaveu internacional d'aquesta guerrilla, el també líder Julián Conrado i a 22 guerrillers/es a més de 4 estudiants mexicans. Tot i que al començament no queda gaire clar com ha estat, amb les hores s'imposa l'evidència que els militars colombians han hagut de traspassar la frontera amb Equador i, en territori equatorià, han bombardejat i, posteriorment, rematat amb trets de gràcia els líders de les FARC i els guerrillers, que dormien en un campament i que apareixen assassinats en roba de dormir i amb les armes sense disparar. Unes supervivents relaten que els militars s'hi van acarnissar i que no hi va haver combat, tal com afirma el Govern colombià. Els dies següents s'esdevé un fort conflicte diplomàtic per aquesta clara invasió de la sobirania equatoriana. El resultat: Equador, Veneçuela i, després, Nicaragua trenquen relacions diplomàtiqes amb Colòmbia. Se succeeiexn les reunions, les acusacions i les declaracions de tota mena, tan d'una part com de l'altra. Finalment, el Grup de Río, primer, i després la OEA fan pública una resolució on rebutgen la incursió colombiana, sense avís, a Equador. Colòmbia demana disculpes públicament. Rafel Correa, president equatorià afima, però, que el conflicte ha estat induït pels EEUU per intentar desfermar-hi una guerra que el faci caure a ell i eviti l'anunciat tancament de la base dels EEUU a Manta (Equador). Es reprenen, poc a poc, les relacions diplomàtiques. A l'ordinador de Raül Reyes, confiscat, sembla que es troben evidències que tant Equador com Veneçuela mantenen converses secretes amb el líder de les FARC per poder arribar a un acord humanitari. Poc després, el 5 de març, és assassinat un altre membre del secretariat de les FARC: Iván Ríos. El mata d'un tret al cap un membre del seu propi equip de seguretat, Pablo Montoya, suposadament per cobrar els 5.000 milions de pesos que donen per ell el Govern de Colòmbia. La mà escapçada de Ríos, a més del seu ordinador, són les proves que Montoya aporta per poder cobrar els diners. La mobilització del 6 de març és un èxit: a tot Colòmbia i a 102 països del món, milions de persones surten al carrer sota el lema: ""Pels desapareguts, pels desplaçats, pels massacrats, pels segrestats", organitzada pel Moviment de Víctimes de Crims d'Estat així com dels familiars de segrestats.
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR Amb l'ordre de captura expedida a finals de febrer contra 5 congressistes més per pressumptes vincles amb els paramilitars, ja són 50 senadors o representants a la Càmera de Colòmbia, acusats de col.laborar amb aquests grups armats il.legals d'ultadreta, segons un exhaustiu informe publicat per la revista "Semana". És a dir: el 20% dels membres del Senat i la Càmera, o, el que és el mateix, 1 de cada 5 congressistes està detingut o investigat per "parapolítica". Segons les investigacions de la Corporación Nuevo Arco Iris, aquesta xifra pot augmentar fins a 1 de cada 3. Catroze fiscals de la cúpula de la Fiscalía General de la Nación, presenten la seva dimisió protocolària al Fiscal en cap, Mario Iguarán, el 18 de març després que es fa públic que diversos alts càrrecs polítics del departament d'Antiòquia haurien rebut informacions -filtrades d'un expedient secret de la Fiscalía- segons les quals, aquest organisme els estaria investigant per vincles amb els paramilitars. El paramilitar José Gregorio Mangones "Carlos Tijeras" revela a la seva segona declaració davant la Fiscal, a Barranquilla, que els paramilitars van fer servir de forma habitual serps verinoses per assassinar persones. D'aquesta manera, va explicar "Tijeras", les víctimes no eren comptabilitzades com a assassinades i això els servia per "no haver d'aparèixer donant de baixa a molta gent davant de comunitats que ja ens havíem guanyat" va dir textualment. Mangones va reconèixer 400 assassinats que se sumen als 320 que ja va admetre en una confessió anterior. El seu bloc, que operava a la costa atlàntica, comptabilitza 18.000 assassinats, segons la Fiscalia.
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS La mobilització del 6 de març a Colòmbia va acompanyada d'assassinats, amenaces de mort i hostigaments per a molts dels seus organitzadors/es. El més greu són les morts dels sindicalistes Leónidas Gómez, Gildardo Gómez Alzate i Carlos Burbano, assassinats als diferents llocs del país des d'on havien participat activament a la convocatòria de l'acte. - L'informe anual de Reporters sense Fronteres revela que a Colòmbia, el 2007, el propi president Uribe "no ha dubtat en fer senyalaments contra periodistes fins el punt de posar-los en perill la seva seguretat". S'hi relata el cas de dos periodistes obligats a exiliar-se, acusats per Uribe, després de publicar proves de la connivència d'aquest amb el famós narcotraficant Pablo Escobar. - El mes de març també són assassinats la mestra Carmen Cecilia Carvajal, afiliada al sindicat ASINORT, el 4 de març a Ocaña, i el treballador de banca Rafael Boada, afiliat al sindicat UNEB, que és assassinat a trets al centre de Bogotá el 7 de març. Ja són 9 els sindicalistes assassinats a Colòmbia durant el 2008.		QUÈ HA FET LA TAULA? Algunes de les activitats de la Taula aquest mes: - Hem donat suport, difós i participat a la concentració que el 6 de març es va fer a la plaça Sant Jaume de Barcelona -a la vegada que a 102 països de tot el món- sota el lema "Pels desapareguts, pels desplaçats, pels massacrats, pels segrestats." - Hem escrit el Vicepresident de Colòmbia mostrant-li la nostra preocupació per les amenaces de mort i hostigaments rebuts per moltes persones i organitzacions de Colòmbia convocants de la mobilització del 6 de març, per part dels paramilitars "Águilas Negras". Entre elles hi ha Marina Gallego, coordinadora de la Ruta Pacífica de Mujeres, organització contrapart de la Taula. - Hem coorganitzat una xerrada sobre la palma de l'oli i els DDHH a Colòmbia, a la seu de la Taula, amb Luis Alberto Rentería, líder del consell Comunitari del Curvaradó i l'advocada Gisela Cañas, de l'ong colombiana Justicia y Paz.
CRISIS HUMANITÀRIES Les comunitats indígenes de dues aldees del resguard indígena de Tacueyó (Cauca), tornen a viure l'horror de l'enfrontament de l'Exèrcit contra les FARC, al costat de casa seva, sense cap respecte pel dret Internacional Humanitari. Des de mitjan març, les explosions i els ametrallaments han causat la mort d'una dona, Lourdes Escué, 13 ferits, entre els que hi ha infants, i el desplaçament de desenes de famílies que han vist destruïdes les seves cases. La mateixa situació contra la població civil té lloc al Naya, al valle del Cauca.		DECLARACIONS “Le pido pensar un momento en la siguiente situación: ¿Qué habría pasado si un mediador importante, un obispo colombiano, un dirigente de la Cruz Roja, un Ministro o Diputado de un país mediador europeo, hubiera estado esa noche con Raúl Reyes en el campamento facilitado por las autoridades ecuatorianas? ¿Qué hubiese pasado si esta persona también hubiera sido asesinada por una bomba colombiana? ¿Qué hubiese pasado si se hubiera localizado a Raúl Reyes en el Vaticano en plena negociación con emisarios suizos? ¿Hubiese mandado a bombardear el Vaticano? L'eurodiputat Alain lipietz al president Álvaro Uribe en una carta oberta.
AGENDA - Barcelona, 17, 18 i 19 d'abril. VI Jornades de la Taula Catalana per Colòmbia "Dones i conflicte a Colòmbia". 17 d'abril: Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona (Plaça Sant Laume, 1) i 18 i 19 d'abril: Centre d'Estudis Jurídics, c/Ausiàs Marc, 40. Metro "Urquinaona" L.1 i L.4) Entrada lliure. Més info: www.taulacolombia.org" i jornades-taula@pangea.org - Barcelona, 3 d'abril, 19h. Xerrada: "Brigadistes catalans a Colòmbia" i exposició de fotografia "Ser campesino en Colombia". Centre cívic El Carmel, c/Santuari, 27, Bus: 28, 87, 92, 119, 129. Organitza: Ass. Catalana per la Pau, Observatori Internacional de Pau-IPO Catalunya, Maloka. Més info: www.peaceobservatory.org - Viladecans, 26 de març, 19h. Xerrada "Dones, lluita per la pau i DDHH a Colòmbia" a càrrec de Doris Flórez, de l'OFP. Biblioteca de Viladecans, c/Josep Tarradellas, 16. Organitza: Amnistia Internacional-Catalunya. Més info: http://www.amnistiacatalunya.org/pages/agenda.php
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.