Augmenten els assassinats i amenaces contra líders indígenes: el Govern té un deute històric amb els defensors i defensores de la pau als territoris

Opinió

Augmenten els assassinats i amenaces contra líders indígenes: el Govern té un deute històric amb els defensors i defensores de la pau als territoris

07/02/2018
Lina María González i l'equip de l'Observatori per l'Autonomia i els Drets dels Pobles Indígenes a Colòmbia (ADPI)

 

Tot i la signatura dels acords de pau amb les FARC la violència contra els líders socials ha augmentat. En el cas dels pobles indígenes l'Observatori ADPI va comptabilitzar 45 casos d'assassinats o desplaçaments forçats ocorreguts durant el 2017. Exigeix ​​al Govern que reconegui la gravetat de la situació i implementi mecanismes col·lectius de protecció.

Des de l'Observatori ADPI expressem la nostra profunda preocupació per les accions violentes que s'han perpetuat contra els diferents pobles indígenes a Colòmbia durant el passat any 2017. Fins al desembre d'aquest any hi van haver 45 assassinats i desaparicions forçades d'indígenes*, xifra que supera les víctimes de 2013, moment en el qual el govern colombià encara negociava la fi del conflicte armat amb les FARC a l'Havana.

La situació és especialment alarmant per diverses raons: les amenaces rebudes per les i els líders indígenes són permanents i provenen de tots els actors armats; la materialització d'aquestes en atemptats contra la vida, desaparició forçada i assassinats demostra que no són només mecanismes perquè els pobles indígenes abandonin les seves lluites i reivindicacions socials. Podem parlar clarament d'un espiral de violència.

 

Les mesures de protecció assignades per l'Estat colombià a través de la Unitat Nacional de Protecció (UNP) estan sent insuficients i, en molts casos, no s'adapten a les característiques de les dinàmiques de violència que es presenten en els territoris -aquesta incompatibilitat es fa més evident i és especialment greu en els casos de protecció de líders d'àrees rurals-. Podem concloure que hi ha una marcada resistència per part de la UNP i les institucions nacionals competents a pensar en mecanismes col·lectius de protecció que han estat proposats per les organitzacions socials. Resistència que, finalment, es converteix en un factor que produeix inquietud i preocupació dins de les comunitats.

En aquest context, la majoria d'indígenes -igual que altres líders socials del país- estan sent assassinats per defensar el territori: per oposar-se a l'extracció de recursos naturals de manera legal o il·legal; per oposar-se i denunciar la incursió de nous actors armats en les seves comunitats, després de la desmobilització de la guerrilla de les FARC; per demanar a l'Estat el compliment dels acords pactats; per buscar exercir el seu dret fonamental a l'autodeterminació i a l'autonomia territorial.

A finals d'octubre de 2017 els pobles indígenes es van mobilitzar a nivell nacional per visibilitzar aquesta situació i exigir al Govern Nacional l'aplicació del capítol ètnic que es va acordar a l'Havana, després dels acords amb l'ex guerrilla de les FARC. Els indígenes van reportar, a més de l'alta victimització existent, que el govern colombià ha incomplert prop de 1300 acords signats amb les comunitats indígenes. També van reclamar a l'Estat la manera com, en temps de promoció de la pau, la força pública havia comès assassinats directes sobre indígenes i no estava respectant els drets humans de les mobilitzacions socials al país.

Davant aquesta delicada situació, li demanem amb urgència a l'Estat colombià el següent:

1. Que reconegui la gravetat de la situació d'assassinats a defensores i defensors de DDHH i dels seus territoris, inclòs una anàlisi de la vulneració especial que estan experimentant els pobles ètnics.

2. En aquesta sentit, es fa necessari invertir grans esforços estatals i socials per garantir també mecanismes col·lectius de protecció que siguin més efectius que les mesures individuals que s'ofereixen a través de la UNP.

3. És molt important que s'investigui la sistematicitat de les amenaces i violència que els Grups Armats Post Desmobilització (GAPD) o grups neoparamilitars estan exercint sobre les poblacions. Així mateix, el discurs de l'Estat sobre les seves accions ha de ser contundent per desmarcar-se'n i per condemnar els actes que alguns dels GAPD diuen fer en nom del benestar del país.

4. Les polítiques públiques de l'Estat en l'àmbit local, regional o nacional no han d'entrar en contradicció amb l'acordat en el Capítol Ètnic de l'acord de l'Havana. L'Estat colombià no pot continuar aprovant projectes d'infraestructura; atorgant llicències mineres; promovent l'erradicació de cultius sense brindar alternatives econòmiques; o establint acords multilaterals per a l'explotació de recursos sense comptar amb les poblacions que habiten els territoris i, per al cas dels Pobles Indígenes, vulnerant el seu dret a la consulta prèvia, lliure i informada.

5. Es fa necessària una política pública més global, que posi en diàleg a les múltiples institucions de l'Estat, per afrontar un desenvolupament amb èmfasi territorial, intercultural i que promogui els drets humans i els drets socials i econòmics de les poblacions. En aquest sentit, els pobles indígenes haurien de tenir un espai realment efectiu d'interlocució amb aquestes institucions i també formar-ne'n part.

* Informació que ha estat reconstruïda per l'Observatori ADPI amb base al banc de dades de "Noche y Niebla" del CINEP, dels comunicats públics de l'ONIC i de la informació de la premsa. A partir d'aquestes fonts, hem pogut identificar 32 assassinats i 13 desaparicions forçades.