Colòmbia. Entre eleccions i procés de pau

Opinió

Colòmbia. Entre eleccions i procés de pau

20/03/2014
Tono Albareda. Cooperacció

El resultat de les eleccions legislatives celebrades el passat 9 de març ens porta a diferents conclusions:

- La fragmentació dels grups d’esquerra ha comportat una dèbil representació tant al Congres com al Senat. De totes maneres, la qualitat d’alguna de les persones elegides permet esperar que hi hagi major debat i més ric.

- El partit d’Uribe obté resultats significatius encara que no tant com ells esperaven. Serà la major forca d’oposició a les dues Cambres.

- 24 senadors tenen estretes relacions amb anteriors representats implicats en la parapolítica i formen part de gairebé tots els partits de dreta.

- Els dos representants dels afrodescendets, són blancs i amb acusacions de vincles amb la parapolítica o el narcotràfic.

- Els partidaris del procés de pau tenen clara majoria a les dos cambres.

- El vot en blanc, que semblava una forta alternativa, ha representat el 6% però va arribar a 500.000 vots al Parlament Andí, on sembla que s’hauran de repetir les eleccions.

Al mateix temps les conversen de pau han continuat a L'Havana i no sembla ni que hagin entorpit les eleccions ni que aquestes hagin complicat el procés. Sí que les eleccions han servit per enfrontar l'opció negociadora i la militarista, i han significat finalment el triomf de la primera.

Respecte a les negociacions, sembla que es poden accelerar i, al mateix temps, que d’aquí a poc s’iniciaran altres converses amb l'ELN.

El que no ha millorat, al contrari s’ha incrementat en el període previ a les eleccions, són les amenaces i els atemptats contra els representants del grups d’esquerra, els representats de moviments socials i els defensors i defensores de Drets Humans.

D’impunitat al respecte, segueix com sempre, és a dir, pràcticament total i això sembla molt contradictori amb el procés de pau. És mes, es pot considerar el major perill per aconseguir una pau veritable i que es mantingui en el temps. És imprescindible que l’Estat actuï contundentment contra els grups criminals que promouen les amenaces i els crims.