El Congrés colombià debat sobre les batudes il·legals

Opinió

El Congrés colombià debat sobre les batudes il·legals

24/10/2014
Tomàs Gisbert

 

La denominades batudes consisteixen en què militars s'aposten en llocs concorreguts per joves de barriades populars, mai en barris rics o elegants, i aquells joves que no poden justificar in situ la seva situació militar són directament incorporats a files i traslladats a unitats en zones remotes del país a complir el servei militar.

Les batudes il·legals amb finalitats de reclutament han arribat al Congrés de la República colombiana. El congressista del Polo Democràtic Alirio Uribe va promoure el passat 7 d'octubre una sessió de la Comissió de control polític sobre les anomenades batudes de reclutament. En la sessió es va interpel·lar de forma clara i contundent el ministre de Defensa i la cúpula militar, presents a la sessió, sobre les pràctiques il·legals per al reclutament de soldats.

La denominades batudes consisteixen en què militars s'aposten en llocs concorreguts per joves de barriades populars, mai en barris rics o elegants, i aquells joves que no poden justificar in situ la seva situació militar són directament incorporats a files i traslladats a unitats en zones remotes del país a complir el servei militar. Poc importa que el jove no tingui l'obligació de prestar el servei per alguna de les excepcions regulades en la llei, o que la seva família depengui del seu salari o que es declari objector de consciència, són incomunicats sense poder ni tan sols avisar els seus familiars fins al cap d'uns dies.

La Cort constitucional colombiana va dictaminar de forma clara el 2011 la il·legalitat de les batudes militars. Així mateix, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides va dictaminar, en els casos que va examinar, que l'estat colombià havia violat els articles 9 i 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i polítics.

Malgrat això les batudes continuen sent una pràctica sistemàtica de reclutament vulnerant tant la sentència de la Cort constitucional com el degut procés de reclutament que ordena la mateixa llei 48/1993 del servei militar obligatori. Amb les batudes el reclutament es torna una "pesca miraculosa" efectuada al mig del carrer, que converteix els joves en objectiu militar i arrabassa els seus drets, privant-los de llibertat.

El congressista Alirio Uribe va mostrar com l'exèrcit colombià incorre en més vulneracions de la llei quan reté il·legalment documents d'identificació perquè els joves no s'escapin dels camions, quan els camions operen amb les plaques d'identificació camuflades, quan en moltes ocasions la policia nacional participa en elles per encobrir el comportament il·legal de les forces militars, quan s'agredeix verbal i físicament els incorporats si es neguen a pujar als camions tal com han relatat diverses denúncies, quan es realitzen exàmens mèdics exprés d'aptitud en els mateixos camions, quan s'infringeix el dret humanitari en traslladar els joves "pescats" en les batudes en autobusos civils a remotes destinacions i a zones de conflicte armat.

És cert que avui a Colòmbia hi ha gairebé un milió de joves remisos, és a dir, joves que no han definit la seva situació militar, fet que evidencia que els joves no volen ser part de la guerra, però això no és raó perquè l'exèrcit es situï al marge de la llei, vulnerant el degut procés de reclutament ordenat per la llei 48 de 1993, desacatant la jurisprudència de la Cort Constitucional que prohibeix les batudes, i fent cas omís, de manera sistemàtica, del dret a l'objecció de consciència al servei militar reconegut per la Cort Constitucional.

Malgrat aquestes evidències a la sessió de control ni el ministre de defensa, Juan Carlos Pinzón, ni el comandant en cap de les forces armades colombianes, ni el cap de reclutament van fer cap pronunciament sobre la legalitat o il·legalitat de les batudes. El ministre es va limitar a culpabilitzar als joves per no complir amb la llei de reclutament, va advocar per la necessitat insubstituïble del servei militar obligatori tot i que el president del govern del qual forma part, Juan Manuel Santos, en la passada campanya electoral va prometre l'abolició del servei militar obligatori si s'arribava a la pau en les converses que cursen a l'Havana i va acabar anunciant la redacció d'una nova llei del servei militar en què aquest seguirà sent obligatori.

Amb aquesta pobra argumentació el ministre, en realitat el que va fer va ser voler justificar el no respecte a la llei i la vulneració dels drets dels joves. Posant així en evidència dues coses: la primera, que les necessitats militars d'aconseguir carn de canó passen per sobre del respecte a llei i la segona, la incapacitat de l’exèrcit colombià per complir les seves pròpies lleis.

Per això, tot seguit el senador Alirio Uribe va cursar denúncia davant la fiscalia general contra el ministre de Defensa i el Coronel Maurici Martínez, Cap de Reclutament, pels delictes de detenció arbitrària, privació il·legal de la llibertat, prolongació il·lícita de privació de la llibertat, abús d'autoritat, frau a resolució judicial i homicidi culpós.