250 organitzacions socials de defensa de drets humans i justícia social demanen al Congrés que no ratifiqui l’Acord de protecció d’inversions entre Espanya i Colòmbia
- Colòmbia és el país més letal per a les persones defensores dels drets humans i s’ha documentat una relació directa entre la violència i el model econòmic del país.
- L’acord respon als interessos i beneficis de les grans empreses, ja que permet bloquejar o impedir regulacions que afectin els seus beneficis.
Organitzacions socials i plataformes de solidaritat i de cooperació han demanat als grups parlamentaris que votin en contra de la ratificació de l’Acord entre l’estat espanyol i Colòmbia per a la promoció i la protecció recíproca d’inversions. Una armadura jurídica que serveix inversors i grans empreses per bloquejar o impedir regulacions i a demandar estats si consideren que alguna mesura afecta les seves expectatives de benefici.
Entre els signants hi ha la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament (74 ONGD i 17 coordinadores autonòmiques), la Lafede.cat, Organitzacions per a la Justícia Global (125 organitzacions catalanes federades), la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia (24 entitats) i l’Espai de Coordinació de Plataformes i Organitzacions de Solidaritat amb Colòmbia a l’Estat espanyol.
Un dels arguments principals de la demanda és l’augment desmesurat de la violència política i les violacions sistemàtiques de drets humans a Colòmbia. Amnistia Internacional i altres organitzacions internacionals han assenyalat Colòmbia com el país més letal per a les persones defensores dels drets humans. Segons Indepaz, des de la signatura de l’acord de pau el 2016, més de 1330 líders i lidereses socials i persones defensores dels drets humans han estat assassinades. I també més de 300 excombatents i firmants de l’Acord de Pau. Segons la Missió de l’ONU a Colòmbia, només els primers tres mesos de 2022 han estat assassinats 43 líders socials.
Un model econòmic contra el DDHH
A Colòmbia s’ha documentat una relació directa entre la violència i el model econòmic, social, polític, institucional i policial militar del país; ocultant la relació funcional entre estructures paramilitars i la guerra contra les diverses expressions polítiques i socials que s’oposen a la destrucció dels territoris pel poder político empresarial.
Les organitzacions firmants detallen exemples de com “els inversors espanyols han beneficiat les violacions massives de drets humans i drets econòmics, socials i culturals. Fins i tot quan organitzacions paramilitars vehiculen el control del territori per afavorir aquest desembarcament empresarial i eliminar resistències socials a transnacionals i megaprojectes diversos.
Les plataformes socials per al desenvolupament i la justícia social asseguren que l’Acord entre Espanya i Colòmbia per a la promoció i la protecció recíproca d’inversions inclou el mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat (ISDS) que implica perills com ara la restricció dràstica de l’autonomia reguladora de l’Estat; càrregues pressupostàries pels alts costos legals i les indemnitzacions. I a més, atempta contra l’estat de dret perquè el tracte diferent per als inversors estrangers davant de la resta de persones jurídiques anul·la la igualtat davant la llei i un accés equitatiu a la justícia. “És un sistema unidireccional, està exclusivament a l’abast dels inversors estrangers”, afirmen a la missiva.
La secretaria executiva de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), Alicia Bárcena, va afirmar el 2020 respecte a la inversió estrangera directa: “no hi ha elements que permetin afirmar que en la darrera dècada hagi contribuït a canvis significatius a l’estructura productiva de la regió o que hagi servit com a catalitzador per a la transformació del model de desenvolupament productiu.”
Podeu llegir la carta enviada als parlamentaris aquí.