Colòmbia, el primer any de govern de Petro: avenços i obstacles

Gustavo Petro i Francia Márquez el 19 de juny de 2022, dia que el Pacto Histórico va guanyar les eleccions /Autor: Xavier Sulé

Secretaria tècnica de la Taula

El 19 de juny de 2022 guanyava les eleccions presidencials el primer govern d’esquerres de Colòmbia (coalició de Pacto Histórico) i avui fa un any Gustavo Petro es possessionava com a president de Colòmbia amb Francia Márquez com a fórmula vicepresidencial.  Catalunya no ha estat indiferent davant aquest fet: fa pocs mesos el Parlament de Catalunya aprovava una Resolució de suport a la política de Pau Total del Govern de Colòmbia i constatava la necessitat de continuar treballant amb un enfocament de drets humans, posant les persones al centre de totes les polítiques i en tots els àmbits que calgui.

A continuació fem un repàs d’alguns temes destacats en matèria de pau i drets humans durant el primer any d’aquesta legislatura. 

Coalició de govern, reformes socials i Pla Nacional de Desenvolupament (PND)

El primer any ha estat marcat per la caiguda de la coalició de govern el passat 25 d’abril i que es va produir per la manca de suport d’alguns dels partits que formaven part d’aquesta a la reforma al sistema de salut.

Ara bé, es destaca l’aprovació del Pla Nacional de Desenvolupament (PND) 2022-2026, document considerat un dels més democràtics de la història política del país, fruit d’un ampli procés de debat i que marca el full de ruta en drets socials i ambientals a Colòmbia. No obstant això, van quedar fora del PND, entre d’altres, els articles que feien referència a les recomanacions de la Comissió de la Veritat (CEV). Aquest fet va provocar reaccions de preocupació per part de diversos sectors, tant nacionals com internacionals, entre les quals  es destaquen les de les excomissionades i les del propi Comitè de Seguiment i Monitoreig a la implementació de les recomanacions. Des de la Taula també ho vam lamentar públicament.

L’agenda política també ha estat marcada per l’impuls de diverses reformes legislatives, destacant-se l’aprovació històrica de la primera reforma tributària que té com a prioritat l’augment dels impostos a les rendes més elevades i als hidrocarburs. Altres reformes, com per exemple les del sistema de salut, de pensions i laboral es van sotmetre a debat parlamentari però finalment no se’ls hi va donar llum verda. Aquestes i la reforma agrària, punt essencial de l’Acord de Pau de 2016, continuen sent alguns dels grans reptes en matèria social pels propers anys.

La segona legislatura estarà marcada per un escenari d’inestabilitat política que s’accentua amb les properes eleccions regionals, previstes pel 29 d’octubre.

Situació de risc de les persones defensores, líders i lideresses socials

L’any 2022 finalitzava amb un balanç preocupant. La Defensoria del Poble registrava un total de 215 assassinats a líders i lideresses socials i persones defensores, sent així el període amb el major número de casos des de l’any 2016. Dades de Front Line Defenders assenyalen que durant el 2022 Colòmbia va ser el país amb més violència vers les defensores mediambientals al món, tot i haver signat l’Acord d’Escazú.

Per fer front a aquesta situació el Govern va presentar el Pla d’emergència per a la Protecció de persones líders socials, defensores de ddhh i signants de l’Acord de Pau amb diverses mesures, algunes d’elles a implementar durant l’any 2023.

Del que portem de 2023, dades d’Indepaz, a tall de 06 d’agost, indiquen que han estat assassinats 100 líders i lideresses socials, 24 signants de l’Acord de Pau i s’han reportat 57 massacres. La darrera s’ha registrat a Cúcuta Nord de Santander. 

El 26 d’octubre de 2022 el Congrés va aprovar la Llei de Pau Total que va establir un dels pilars del govern de Gustavo Petro: impulsar acords amb l’ELN i amb estructures armades organitzes d’alt impacte com el Clan del Golfo.

Jove camperola. Departament d’Arauca/Autor: Xavier Sulé

Agenda de la Pau Total (I): negociacions amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN)

Després de tres anys de suspensió dels diàlegs, a l’octubre de 2022 es va reinstal.lar la taula de converses amb l’ELN que va tenir el primer cicle de negociacions entre novembre i desembre de 2022. Les negociacions van entrar en crisi el gener de 2023 arran d’un anunci que va fer el president Petro sobre un acord d’alto el foc bilateral i que l’ELN va desmentir poques hores després.

Després d’algunes reunions extraordinàries, el 13 de febrer de 2023 va iniciar el segon cicle de diàlegs que va finalitzar durant el mes de març amb “l’Acord de Mèxic” on es va establir la nova agenda de diàlegs de pau entre el Govern i l’ELN, sent un dels principals punts la participació de la societat colombiana en la construcció de la pau.

El tercer cicle de diàlegs es va realitzar al llarg del mes de maig i va tenir com a resultat “l’‘Acord de Cuba”, document que estableix les bases per la participació de la societat civil, així com l’alto el foc bilateral que comença el 3 d’agost i tindrà una duració de 180 dies. El mateix dia es va instal·lar el Comitè Nacional de Participació per a les converses de Pau amb l’ELN. Aquest comitè està conformat per 81 representants de 30 organitzacions socials, gremials i de drets humans i la seva tasca principal serà recollir les propostes de la ciutadania i crear el Pla Nacional de Participació.

Agenda de la Pau Total (II): converses o acostaments amb estructures armades organitzades

L’Estat Major Central, que són una de les dissidències de les extintes FARC-EP, i el Clan de Golfo són algunes de les estructures armades que també formen part de l’estratègia de Pau Total del govern de Gustavo Petro. Ara bé, els mesos de març i maig el Govern va suspendre l’alto el foc amb aquests dos grups. Amb el Clan del Golfo arran d’un atac contra la policia a Antioquia i amb l’Estat Major Central per la massacre de quatre joves indígenes al Putumayo. Declaracions de l’Alt Comissionat per a la Pau, Danilo Rueda, assenyalen possibles avenços pel que fa els acostaments amb aquestes actors.

Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de no Repetició (SIVJRNR)

La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) va escoltar en audiència a l’excap paramilitar Salvatore Mancuso, on es va donar a conèixer nova informació pel que fa a l’aliança entre les forces militars, paramilitars i el servei d’intel·ligència de l’Estat colombià (DAS) en l’assassinat de representants polítics arreu del país. Així mateix, es destaca l’anunci de la priorització de l’obertura del macrocas sobre violència sexual, que ha estat una reivindicació permanent de les supervivents d’aquest fet victimizant. Altres esdeveniments significatius són l’acreditació del riu Cauca com a víctima del conflicte, l’avanç del cas 03 relatiu a les execucions extrajudicials i les amenaces i intimidacions que han patit alguns magistrats de la JEP.

El llegat de la Comissió de la Veritat ha estat impulsat pel Comitè de Seguiment i Monitoreig a la implementació de les recomanacions de l’Informe Final. Aquest comitè ha presentat recentment el seu primer informe de seguiment, on es recorda la importància de l’enfoc diferencial que ha de tenir la reparació, entre d’altres observacions.

La Unitat de Recerca de Persones donades per Desaparegudes (UBPD) s’ha compromès a iniciar la recerca més de 200 persones víctimes de desaparició forçada que, segons va fer referència Mancuso a l’audiència de maig, van ser assassinades i llançades a fosses comunes a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela pel bloc paramilitar que ell comandava.

La nova política de drogues

Setmanes després de la seva possessió, el president va anunciar davant l’Assemblea General de les Nacions Unides el canvi en la política de drogues de Colòmbia, amb una mirada menys punitiva, més social i de salut pública. Les seves declaracions van despertar reaccions, tant a favor com en contra, per part de diferents sectors.

És remarcable que durant aquest primer any han augmentat les hectàrees de cultius de coca i la violència a les regions associades: Cauca, Nariño, Bajo Cauca, sud de Bolívar i Putumayo. El Programa Nacional Integral de Substitució de Cultius Il.lícits (PNIS), establert amb l’Acord de Pau del 2016, és una peça clau per reduir la dependència econòmica de les comunitats als cultius d’ús il·lícit, però ha resultat ser insuficient i amb buits en la seva implementació, tal i com han manifestat les pròpies comunitats. Segons anàlisi de la Fundació Ideas para la Paz (FIP) el PNIS necessita canvis estructurals i una articulació amb l’estratègia de seguretat del Govern i amb la futura reforma rural integral.  

Altres temes destacats…

• La condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans a Colòmbia per l’extermini de més de 6.000 membres la Unión Patriótica (UP) durant més de 20 anys.
• L’obertura d’una oficina de la Cort Penal Internacional a Colòmbia i el conveni de col·laboració signat entre aquesta i la JEP.
• L’anunci de Gustavo Petro a la COP28 de canviar deute públic per acció climàtica a la COP28.
• La creació del Ministeri d’Igualtat i Equitat que serà liderat per la vicepresidenta Francia Márquez i que s’espera que incidirà en la mirada de l’Estat pel que fa als drets del pobles afrodescendents, indígenes, camperols i la població LGBTIQ+, entre d’altres.
• L’aprovació del projecte de llei que reconeix a la pagesia com a subjecte de drets i d’especial protecció.
• La presentació, davant la Cort Suprema de Justícia, d’una terna de tres dones i reconegudes penalistes pel nomenament de la nova fiscal general de la nació: Angela María Buitrago, Amélia Pérez Parra i Amparo Cerón Ojeda.

Finalment, us recomanem alguns informes destacats en matèria de pau i drets humans a Colòmbia i que han estat publicats durant aquest primer any. Podeu accedir-hi aquí