Conversatori: Globalitzar les resistències per teixir una vida lliure de violències

• • Divendres 17 de febrer de 2023
  • A 2/4 d’1 del migdia
  • A la seu de la Taula per Colòmbia (c. Tàpies, 1-3, Barcelona)

Conversatori amb dues dones líders indígenes: Yeny Tascón de l’Organització Indígena d’Antioquia (OIA) i Yoana Acosta de l’Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca (ACIN). Són a Barcelona en el marc de la seva gira per denunciar la greu situació de violència que afronten les seves comunitats i donar a conèixer, enmig del complex escenari, el lideratge en la defensa de la vida i la contribució al procés de pau a Colòmbia.

Yeny Tascón i Yoana Acosta, líders indígenes de l’Organització Indígena d’Antioquia (OIA) i l’Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca (ACIN), arriben la setmana que ve a Catalunya de la mà de la Colectiva de mujeres i Mundubat.

Yeny Tascón i Yohana Acosta, comparteixen motius de lluita, reivindicacions polítiques, somnis i horitzons de transformació social per ser les dues dones indígenes i defensores de drets en un dels països més violents del món per exercir la defensa de drets humans.

Tascón, és una dona indígena del poble Embera Chamí, originària del territori ancestral de Karmata Rua (al departament d’Antioquia, Colòmbia) a més de mestra en un Centre Educatiu Rural Indígena (Centre Bernandino Panchí), és consellera de Dona i Gènere de l’Organització Indígena d’Antioquia (OIA). Aquesta organització, des de la seva fundació el 1980, ha estat al centre del Govern Propi dels pobles indígenes del departament d’Antioquia.

Acosta, indígena Nasa del Nord del Cauca, és també una figura de referència a la seva comunitat per ser la coordinadora de “Tejido Mujer”; una eina creada per impulsar la línia estratègica que cerca promocionar i enfortir la participació social i política de les dones des de dins de la política organitzativa de la Çxhab Wala Kiwe – Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca (ACIN). ACIN és l’òrgan que engloba els cabildos indígenes del departament del Nord del Cauca, i va ser fundada el 1994 per reivindicar, a través del desenvolupament de plans de vida i estratègies de resistència al conflicte armat, els drets territorials i polítics del Poble Nasa.

Les comunitats indígenes de Cauca i Antioquia han recorregut un important camí en defensa de la vida i de la governança dels seus territoris, valent-se, a més de les estratègies de resistència pacífica, ancestral i la protecció col·lectiva, de la participació política i incidència en espais d’interlocució davant de l’estat colombià. Amb elles coneixerem la visió i la saviesa de les dones per caminar, amb fermesa, el camí cap a la pau als territoris.

Gràcies a Tascón i Acosta que continuen el llegat d’altres dones que les van precedir, van començar a filtrar-se a la mateixa estructura dels òrgans d’autogovern la problematització d’algunes qüestions fonamentals: la violència de gènere i els abusos sexuals que pateixen les dones de la comunitat, i la manca d’oportunitats que impedeixen que puguin participar també en els espais de presa de decisió.

Si bé les dones del poble Chamí i Nasa viuen de manera diferent comparteixen la mateixa oposició a la guerra i a les vies de la lluita armada; desaproven la utilització dels seus territoris per a la confrontació armada i per a l’exercici d’activitats econòmiques (siguin legals o il·legals) generadores de violències i destructores del medi ambient. Oposar-se a la guerra implica apostar-li a la vida lliure de tota violència, començant des dels seus propis cossos.

.