La delegació catalana a Colòmbia: “Cal aturar la massacre i implementar l’Acord de Pau”

• Les diputades participants en la missió de verificació denuncien la “repressió desproporcionada contra població civil mobilitzada pacíficament per part de la Força Pública”

• Alerten de la militarització de les ciutats mitjançant un decret impulsat per l’executiu colombià que és “inconstitucional i il·legal en el marc dels estàndards internacionals”

• La delegació elaborarà un informe de conclusions i recomanacions al Govern i Estat de Colòmbia i a la comunitat internacional que es presentarà al Congrés espanyol, el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu

• El Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, dues institucions amb projectes de cooperació a Colòmbia des de fa anys, també han format part de la missió sobre el terreny

Barcelona, 13 de juliol de 2021. La delegació catalana de verificació de la vulneració de drets humans a Colòmbia en el marc del Paro Nacional, formada per parlamentàries, institucions i organitzacions socials que va viatjar al país durant una setmana , ha avançat en roda de premsa al Parlament de Catalunya les conclusions de la seva visita a Bogotà, Cali i el Departament del Cauca.

Sergi Perelló, membre de la Junta de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans, plataforma d’entitats que ha acompanyat la delegació, ha explicat que un dels fets rellevants que ha constatat la delegació ha estat el trasllat del paramilitarisme rural a les zones urbanes “un fet inèdit en la història del conflicte colombià”.

Perelló ha remarcat quatre demandes essencials davant la situació de Colòmbia: “Cal aturar la massacre, cal una sortida negociada al conflicte i a les violacions dels drets humans, cal que s’escoltin les demandes de la ciutadania i cal la implementació de l’acord de Pau i el lliure exercici de l’activitat social i política de qualsevol grup o moviment d’oposició”.

En la roda de premsa han intervingut Maria Dantas, diputada al Congrés espanyol d’Esquerra Republicana de Catalunya, Aurora Madaula, secretària segona de la Mesa de Parlament de Catalunya i diputada de Junts per Catalunya, i les diputades del Parlament de Catalunya, Basha Changuerra de la Candidatura d’Unitat Popular i Jessica González d’En Comú Podem.

Repressió i militarització dels carrers

La diputada dels Comuns, nascuda a Colòmbia, ha denunciat que la repressió policial en el marc del Paro Nacional “ha estat desproporcionada” i ha insistit en el fet que “cal acabar amb els assassinats i abusos, sobretot de l’ESMAD (cos de policia similar a la BRIMO catalana). Per fer-ho ha assenyalat la necessitat de què la comunitat internacional s’impliqui per assolir una sortida dialogada al conflicte.

Maria Dantas, diputada al Congrés espanyol d’ERC, en la seva intervenció ha llançat algunes preguntes al Govern d’Espanya davant la presumpta complicitat d’aquest amb la repressió a Colòmbia. Dantas es pregunta si el Govern espanyol continuarà venent armes a Colòmbia i ha demanat explicacions sobre l’exportació de munició que va fer a Colòmbia per valor de 6,3 milions d’euros el 2019 malgrat els informes de les Nacions Unides que recullen violacions de Drets Humans a Colòmbia per part de les forces armades.

Dantas ha alertat sobre la militarització dels carrers de Colòmbia d’onze departaments mitjançant un decret que ha impulsat l’executiu (decret 575) que “és inconstitucional en el marc de la constitució colombiana i il·legal d’acord amb els estàndards internacionals.” També ha denunciat una pràctica que està duent a terme la policia anomenada traslado por protección que segons ha recollit la delegació dels col·lectius amb qui s’han reunit al país “és una pràctica que permet gravíssimes vulneracions de drets humans” com recull el darrer informe de la Comissió Internacional de Drets Humans (CIDH)

Estigmatització de la joventut

La diputada Basha Changuerra de la CUP per la seva banda ha assegurat que el que han pogut observar a Colòmbia “es diu genocidi, es diu etnocidi, es diu ecocidi i jovenicidi” i ha denunciat que “no es pot amagar més el que està sent “el reforç del neoliberalisme, de l’extractivisme i del model capitalista del Govern colombià, que està posant els seus interessos per sobre de les vides de les persones”. Basha també ha posat èmfasi en denunciar la criminalització i l’estigmatització de la joventut colombiana i ha assegurat que el focus de les violències en el marc del Paro Nacional ha anat contra “els joves, les comunitats indígenes i afrodescendents, les dones, les identitats LGTBIQ, els camperols, la classe obrera, els líders i lidereses i persones defensores de drets humans.” La diputada de la CUP ha assegurat que el jovent lluita “per un passat que hereten, un present que els ofega i per un futur que no existeix.”

Finalment la diputada de Junts, Aurora Madaula, ha assegurat que a Colòmbia es viu una democràcia dèbil, ja que tal com ha explicat “la democràcia ha de garantir drets, llibertats i participació. I ha de garantir el dret a la vida que a Colòmbia hem vist que no es respecta.” També ha remarcat que cal apostar per promoure accions polítiques al Parlament de Catalunya, al Congrés i a la comunitat internacional i ha mencionat com a mecanisme, la creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans que es va registrar la setmana passada al Parlament amb el suport de més de 8.000 entitats socials.

Suport del Govern de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona

Juntament amb les diputades, la delegació ha estat formada per David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona i Marta Grau, coordinadora de Comunicació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

La cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona es vehicula a través de cooperació municipalista directa ciutat-ciutat. Des del 2020 s’ha impulsat la creació de microxarxes d’intel·ligència urbana, espai de cooperació tècnica municipalista i aprenentatge entre iguals. La cooperació des de el consistori també es fa a través del suport als projectes de les ONG de Barcelona, i els àmbits temàtics més rellevants a Colòmbia d’acord amb el Pla Director per la Justícia Global (2018-2021) són: la justícia de gènere, ambiental i econòmica, el foment de la cultura de pau i la no-violència i la promoció dels drets humans, el dret a la ciutat i la governança democràtica.

En aquest sentit i pel que fa al rol del Govern, el compromís de Catalunya amb Colòmbia ha estat una constant en la trajectòria de la cooperació catalana. De fet, és el territori que més ajuda oficial al desenvolupament ha rebut històricament: des de l’any 2017, la Generalitat ha donat suport a Colòmbia amb més de 7 milions d’euros. Des d’un enfocament de gènere i basat en drets humans, aquest suport s’ha traduït en l’acompanyament a les institucions i la societat civil colombianes, de la mà de múltiples actors catalans. Entre d’altres, les aportacions han anat dirigides a la construcció de la pau, amb un èmfasi especial en les dones, així com en la població camperola, indígena, afrodescendent, joves i diàspores. També s’han adreçat contribucions a la protecció dels defensors i les defensores dels drets humans, tant a Colòmbia mateix com a través de l’acollida temporal a Catalunya, i s’ha finançat el Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició en la sortida negociada al conflicte armat.

La delegació també ha estat formada per membres d’organitzacions socials de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia: Jordi Campabadal, del sindicat Intersindical-CSC; Àngel Crespo, de l’Associació Catalana per la Pau. També Juan Manuel Àvila, del Col·lectiu Maloka. Dos integrants d’International Action Peace (IAP) han acompanyat permanentment a la missió catalana durant la seva estada a Colòmbia i de forma puntual de l’organització Peace Brigades International.

Podeu recuperar la roda de premsa al Parlament en aquest link