“La pau a Colòmbia està en perill”
Més de 75 representants de la societat civil colombiana, europea i internacional, es reuneixen a Brussel·les durant els dies 4 i 5 d’abril per avaluar la greu situació de drets humans a Colòmbia i per alertar a la UE i als Estats europeus sobre la manca d’implementació de l’Acord de Pau entre les FARC-EP i el Govern colombià.
La trobada internacional s’hi reuneixen més de mil organitzacions i moviments socials que treballen a i per Colòmbia. Ha estat convocada per l’Oficina Internacional dels Drets Humans – Acció Colòmbia (OIDHACO) juntament amb les seves tres plataformes associades a Colòmbia: Plataforma Colombiana de Drets Humans, Democràcia i Desenvolupament; Aliança d’Organitzacions Socials i Afins per una Cooperació per la Pau i la Democràcia a Colòmbia; i la Coordinació Colòmbia-Europa-Estats Units (CCEEU).
Els participants en aquesta trobada coincideixen que, des que va arribar al Govern, el president Iván Duque no ha demostrat la suficient voluntat per implementar l’Acord Final de Pau, ja que les polítiques públiques proposades en matèria de reforma rural integral, substitució de cultius il·lícits, i drets de les víctimes, així com el Pla Nacional de Desenvolupament, són contràries i regressives a l’estipulat inicialment en l’Acord, i per tant posen en perill la construcció de pau a Colòmbia.
Hi ha una profunda preocupació per la reducció del finançament i la falta de suport governamental als tres mecanismes del Sistema de Justícia Transicional. A la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), la llei estatutària va ser objectada pel president Duque, per exemple, se li ha assignat el 2019 un pressupost 28% menor que el que havia demanat pel seu funcionament. Els representants de les plataformes recorden que la JEP és l’instrument que garanteix els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació, i que “hauria de ser intocable”.
A aquesta situació se suma la nova Política de Defensa i Seguretat, que representa una regressió en matèria de drets humans: afavoreix l’augment de la militarització als territoris, enforteix la participació ciutadana en activitats de seguretat, promou l’erradicació forçada de cultius il·lícits i tanca les portes a la negociació amb l’ELN.
Les organitzacions reunides a Brussel·les volen denunciar que la implementació de l’Acord de Pau no només s’ha desaccelerat, sinó que la seva incorrecta implementació està posant en risc a les persones defensores i líders socials, especialment als que viuen en regions on es registra una feble o nul·la presència de l’Estat, és a dir, on abans es trobaven les FARC-EP.
“L’Estat ha d’actuar amb urgència i arribar amb la seva institucionalitat a les zones rurals més allunyades, durant suport als processos d’implementació de l’acord en curs que atenen les causes estructurals del conflicte armat i on més persones defensores són assassinades, especialment aquelles que treballen amb temes com la restitució de terres o la substitució voluntària de cultius il·lícits”.
Per a les plataformes europees i colombianes, que tenen una agenda política amb alts representants de la UE a Brussel·les, una de les grans preocupacions per transmetre són les xifres alarmants d’assassinats de líders i lideresses socials i de persones defensores de drets humans, igual que els retrocessos en matèria de garanties de protecció per a aquest col·lectiu, en particular per a les comunitats ètnic-territorials, les dones i les persones LGBTI.
Segons dades de la Defensoria del poble de Colòmbia, durant el 2018 van ser assassinats 172 líders socials però, el Govern colombià segueix negant l’existència del conflicte armat i continua criminalitzant la protesta social, com ho fa actualment amb la Minga Social (mobilització massiva de camperols i indígenes al sud-occident del país en vaga des del 10 de març).
Segons el darrer informe anual de l’Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, les massacres han augmentat un 164% en l’últim any, passant d’11 casos el 2017, a 29 el 2018. Els desplaçaments forçats, per la seva banda, van augmentar de prop de 127.000 persones víctimes el 2017 a més de 145.000 el 2018. Davant d’aquesta situació, les organitzacions asseguren que “Colòmbia travessa una crisi humanitària”.
“Les organitzacions colombianes i europees temem que la pau a Colòmbia estigui en risc. Per això demanem a les institucions de la UE i als seus Estats membre que continuïn acompanyant de prop el procés d’implementació de l’Acord de Pau, que demanin comptes dels recursos que han lliurat perquè es faci efectiu i que instin al govern colombià a mantenir els seus compromisos amb la recerca de la pau i la garantia dels drets de les víctimes”, conclouen.
