“L’acord de pau a Colòmbia continua sent una bandera d’esperança”
Entrevista a Pastor Alape, excombatent, signant de l’acord de pau i líder en el procés de reincorporació; analitza els desafiaments de la implementació de l’acord de pau i la seguretat dels excombatents.
Han passat gairebé nou anys des de la firma de l’acord de pau a Colòmbia, però la seva implementació continua sent un repte: la violència afecta excombatents i comunitats. Alape ha estat a Barcelona de la mà de l’Associació Catalana per la Pau, membre de la Taula per Colòmbia.
Entrevista realitzada l’11 de febrer del 2025, transcrita i editada amb el suport de IA
– Com avalua la implementació de l’Acord de Pau fins ara?
L’acord va permetre canvis polítics importants, com l’arribada del president Petro al poder, una cosa impensable sense aquest procés. Tot i això, la seva implementació ha estat lenta a causa de la manca de claredat del govern i la burocràcia estatal. La reincorporació d’excombatents continua tenint grans dificultats, especialment en termes de seguretat i estabilitat econòmica. A això s’hi afegeix la crisi pressupostària: sectors clau com l’Agència de Reincorporació, la reforma rural i la substitució de cultius il·lícits han quedat sense els recursos necessaris per avançar.
—S’han denunciat atacs contra signants de pau, especialment al Catatumbo. Què està fallant?
La manca de resposta de l’Estat. L’acord establia mecanismes de protecció, però no s’han complert. Hi ha una sistematicitat en els assassinats, i la Fiscalia només ha identificat els autors materials, sense aprofundir qui està darrere d’aquests crims. La violència contra excombatents, líders socials i defensors de drets humans continua sent una realitat alarmant.
“L’assassinat d’excombatents és un genocidi silenciós”
—Zones com el Catatumbo o el Magdalena Medio “segueixen en conflicte”. Estem en un nou cicle de guerra?
No és un cicle nou, és una degradació del conflicte. Abans, els grups armats tenien un projecte polític, però ara el principal interès és el control d’economies il·legals. El que veiem és una lluita pels territoris i els recursos, sense cap ètica ni límit; cosa que agreuja la violència contra les comunitats.
—La política de Pau Total del govern sembla avançar lentament. Funciona el projecte?
Continuem apostant pel diàleg com a única via per acabar amb els conflictes violents. L’estratègia militar mai no ha resolt el problema a Colòmbia. Tot i això, la Pau Total de Petro des de l’inici no tenia una estratègia clara i efectiva. Ara, amb la proximitat de les eleccions, serà difícil reprendre el camí del diàleg.
— Uns dels organismes creats en el marc de l’Acord de Pau és la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) que ha estat criticada per la seva lentitud
Defensem la JEP perquè permet una justícia sense impunitat, però és cert que el seu funcionament ha estat lent. Vuit anys després de l’Acord encara no hi ha sancions definitives. Això ho han aprofitat els sectors que s’oposen a la pau per afirmar que hi ha impunitat, cosa que augmenta la inseguretat pels excombatents.
—Des de l’exterior, preocupa que es perdi tota la feina de reconciliació. S’ha avançat en aquest aspecte?
Sí, hi ha avenços. Moltes víctimes han demostrat una enorme resiliència i han apostat per la reconciliació. Tot i els desafiaments, l’Acord de Pau continua sent una bandera d’esperança per a Colòmbia.
—Des de Catalunya moltes comunitats colombianes han treballat per la pau. Com es veu aquest esforç des de Colòmbia?
El paper de l’exili ha estat clau, però l’Estat no ha garantit els seus drets ni el retorn dels que així ho desitgen. Les comunitats a l’exterior hauran de seguir lluitant perquè s’escoltin les seves veus.
