Parlamentaris de l’Estat espanyol exigeixen el compliment íntegre de l’Acord de Pau cinc anys després de la seva signatura

33 integrants del Grup Interparlamentari per la Pau a Colòmbia, membres electes del Congrés, del Senat, de l’Europarlament i de diversos Parlaments Autonòmics, pertanyents a una dotzena de grups polítics diferents, subscriuen el pronunciament següent:

El pròxim 24 de novembre és el 5è aniversari de la signatura de l’Acord per la Fi Definitiva del Conflicte subscrit a Bogotà el 2016 entre el Govern de Colòmbia i les Forces Armades Revolucionàries, que posava fi a un conflicte armat intern de més de 50 anys i que havia provocat prop de nou milions de víctimes.

La firma de l’Acord a Colòmbia va omplir d’esperança el país i el món sencer. En molt pocs mesos, les taxes de violència van disminuir dràsticament alhora que creixia amb força la confiança popular en un procés que assentava les bases per a una nova societat basada en principis de pau i justícia social.

Aquestes expectatives, però, aviat van començar a esvair-se. Un darrere l’altre, els eixos de l’Acord van ser congelats o postergats per part dels successius governs colombians. Així la Reforma Agrària Integral va ser completament ignorada, fins al punt que encara avui presenta un compliment menor al 3% del que s’ha acordat; la restitució de terres a la població camperola, indígena i afrodescendent desplaçada forçadament, ha estat pràcticament nul·la; les alternatives sostenibles per a la substitució de cultius il·lícits, abandonades; i el suport als projectes adreçats a la reincorporació d’excombatents a la vida social, oblidat. Com a conseqüència, l’exclusió històrica dels pobles ètnics colombians es perpetua i fins i tot s’agreuja, ja que els líders de la reclamació de terres usurpades són objecte de nova persecució, en un clima d’impunitat estricta. De la mateixa manera, el capítol sobre enfocament de gènere i tot el que fa referència als col·lectius LGTBI a penes ha estat implementat en un 20%, amb la qual cosa unes i altres continuen sent objectius predilectes del paramilitarisme i altres grups armats. Des del 2016 han estat assassinades 176 líders i defensores de drets humans.

De fet, el clima de violència per l’auge de grups armats il·legals, especialment els neoparamilitars, les violacions de drets humans especialment sobre defensores/es i líders/es socials, així com la militarització creixent de la vida social del país i l’augment de la repressió violenta per part de la Força Pública davant de les reivindicacions populars, s’ha incrementat any rere any fins a superar els índexs de violència anteriors a la signatura de l’Acord. Des de la signatura de l’Acord de Pau han estat assassinades 1267 persones líders socials i defensores dels drets humans i 292 excombatents en procés de reincorporació. Des de començament del 2021 s’han documentat 87 massacres amb 293 víctimes. I durant les setmanes de l’Atur Nacional han estat assassinades 80 persones, alhora que, almenys, 28 dones han estat víctimes de violència sexual.

Podeu descarregar el pronunciament  aquí.