Sense memòria històrica no hi ha futur
Dilluns 7 d’octubre
A les 6 de la tarda
A la seu de lafede.cat, carrer de les Tàpies 1-3, de Barcelona
Espai de conversa amb la delegació d’organitzacions de drets humans i supervivents que lluiten perquè la justícia -en totes les seves expressions- pugui jutjar els alts responsables polítics i militars d’assassinats, desaparició forçada i genocidi.
A l’acte públic es compartiran estratègies de lluita i resistència per la Justícia Transicional a Colòmbia i Guatemala. Comptarà amb la participació de Mirtala Hernandez, germana de Luz Leticia Hernández, desapareguda el 1982 a Guatemala. Fa dos anys s’ha obert el judici contra el comandant del batalló responsable, tot i que el judici està patint demores importants. També hi haurà el subdirector de l’organització colombiana Corporación Jurídica Libertad (CJL), Sergio Arboleda Góngora qui representa judicialment a les víctimes d’execucions extrajudicials. I l’assessor jurídic de l’associació Justícia i Reconciliación (AJR), Jose Silvio Tay Cusanero, organització que és querellant adhesiu del cas Genocidi Ixil contra Benito Lucas García.
Colòmbia i els mal anomenats “falsos positius”
A Colòmbia, la Jurisdicció Especial per la Pau (JEP) té limitacions com que els alts càrrecs civils, com l’expresident de Colòmbia Álvaro Uribe Vélez, no poden ser investigats ni jutjats per la JEP ni que volgués sotmetre-s’hi de forma voluntària. Pel que tres organitzacions de drets humans (la Corporación Jurídica Libertad, el Comité de Solidaridad con los Presos Políticos i el Col·lectiu d’Advocats José Alvear Restrepo) i onze víctimes d’execucions extrajudicials van interposar el novembre de 2023 a Argentina, una querella en contra de Uribe per la seva possible responsabilitat penal pel cas dels “falsos positius” emprats en el principi de Jurisdicció Universal. El juliol de 2024 s’ha admès la condició de víctimes a les parts querellants en la causa penal.
Obstrucció de la justícia a Guatemala
A Guatemala s’està duent a terme judicis de casos fonamentals en matèria de justícia transicional com el cas Genocidi Ixil contra l’excap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Benedicto Lucas García i el cas de la detenció i desaparició forçada de Luz Leticia Hernández Agustín contra ex alts comandaments militars. El desenvolupant dels judicis està en risc actualment a causa de la cooptació del sistema de justícia per part d’actors vinculats a crims
